TMB #8 - la Boerne - Chamonix

Diumenge 12 de Setembre de 2010

Ens llevem vers les 05.45, avui és l'últim dia de caminada i l'etapa és una mica llarga. A les 06:30 prenem un bon esmorzar i comencem l'última etapa del Tour del Mont Blanc.

Tenim un bon desnivell per pujar, però el camí es fàcil i al cap d'una hora i quart arribem a l'Aiguillette d'Argentière, lloc per practicar l'escalada, i a partir d’aquí comença un accés prou divertit: un pas de via ferrada, tipus xemeneia amb unes escales clavades a una roca vertical i cap amunt fent front els pròxims trams d'escales. La Paquita i l'Eva s'agafaven com pops a les barres de les escales. Si és té una mica de vertigen val mes no mirar cap avall, ja que fa una mica d'impressió.

Afegeix la llegenda

Al cap d'una hora de magnifica pujada arribem a una fita de pedres amb una vista espectacular del Mont Blanc, la Mer de Glace, i voltants. A partir d’aquí agafem el camí direcció cap el LLac Blanc, al qual arribem al cap d'uns quaranta minuts, on fem una aturada. Com no la Paquita es posa el bikini i es capbussa al Llac Blanc, causant l'admiració de tots els excursionistes que hi havia per allí, tots fent-li fotos i al sortir un fort aplaudiment, l’aigua estava ben freda.

La Paquita fent de les seves

Després de la capbussada li va entrar ganeta i vam entrar al refugi i ens vam cruspir un bon esmorzar composat amb 3 ous ferrats i de postres tarta de mirtilles tot regat amb un got de vi i cafè.
 
Després de l'aturada d'unes dues hores, ja que l'indret s'ho mereix, és magnífic per admirar el meravellós paisatge del massís del Mont Blanc, continuem la marxa vers Chamonix. Agafem el camí que porta a L'Index, a on arriba un telecadira i d’aquí cap a Chamonix per un camí que ens porta fins a un petit refugi anomenat Chalet la Floria tot guarnit de flors.
 
Arribem a Chamonix a buscar un Hotel per passar la nit i després agafar el bus per anar a Les Houches a recuperar el vehicle.

Fent un brindis per el final feliç

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

<< Inici >>

TMB #7 - Mont Blanc - la Boerne

Dissabte 11 de Setembre de 2010

07:00 i surt el sol a la vila del pingüí! Ens aixequem i anem a esmorzar. Plens d'energia comença la jornada d'aquest dissabte.

Partim a les 8:00 en direcció al Col de la Balme. El desnivell era de 1000 metres i l'hem superat en dues hores, no ho hem trobat gaire difícil. Les pujades son suaus i quan se surt del bosc ja es veu el coll i el refugi. Un cop a dalt s'aprecia una vista sobre el Mont Blanc que no hi ha prou paraules per descriure-la. Es pot contemplar l'Aigulle du Midi, la Mer de Glace, el Mont Dolent, etc. Hem arribat els primers cap a les 10:30 i darrere nostre van venint d'altres grups que també paren a fer fotos. Després d'un cafè i una estona de calma prosseguim la nostra ruta.

Ens dirigim cap al Col de Possettes, el camí s'agafa a la dreta del refugi del Col de la Balme i és molta fàcil i planer. Permet gaudir de la vista del Mont Blanc i tota la serralada. Arribats al Col de Possettes parem a dinar en front d'una granja de vaques. El dinar d'avui és un dinar a la francesa: pa amb paté de campagne, formatge gruyère, vi suís (fluixet), pomes i cafè.

Continuem fins a Tré-le-Champ, baixant per un camí interminable, pot ser la calor ens va fer tenir més ganes d'arribar abans, fins a l'alberg de la Boerne. Molt bonic, de fusta i amb jardins molt ben cuidats plens de flors, una terrassa fantàstica. Per variar hi prenem una cervesa i ens trobem amb la parella de les Canàries, busquen habitació perquè no en van reservar, però no parlen francès. La Paquita que si que en sap decideix ser la seva traductora i els aconsegueix lloc per dormir i sopar.

El menú d'aquesta nit és:
    Amanida d’arròs
    Tall rodó de porc
    Formatge
    Vi

Ja només queda un dia per endavant!

Vista del Mont Blanc

Els quatre magnífics amb el Mont Blanc de fons

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>

TMB #6 - Arpette - Mont Blanc

Divendres 10 de Setembre de 2010

Avui ens tornem a llevar a les 06:30, agafem energies amb un bon esmorzar i a les 8:00 ens posem en marxa.

Comencem a caminar cap a la mítica Fenêtre d'Arpette. La pujada és llarga però preciosa i avui si que tenim bon temps de debò.  Al cap d'una estona de començar a caminar el Manel es queixa que li fa mal el turmell i fa una aturada per revisar-ne l’embenat, no res greu i continuem. En arribar a dalt de la Fenêtre d'Arpette hi ha unes vistes magnífiques a banda i banda del coll. Aquí dalt ens tornem a trobar amb els navarresos i continuem la baixada tots junts. El camí transcorre sempre a prop del glacier du Trient, espectacular! Al cap de dues hores arribem al final de la baixada i fem una aturada per dinar a prop del riu (formatge, pernil dolç, pa, tomàquet una mica de fruita i cafè).

Seguim la marxa i sortim del Xalet des Glaciers per un camí fàcil fins al poble de Trient. Busquem el Relais du Montblanc i anem a instal·lar-nos-hi. Resulta ser un lloc molt acollidor. L'Eva i la Paquita se’n van a visitar les 4 cases del poble, l’església -a resar un pare nostre jejeje...-.

Comença a refrescar i se’n tornen cap al relais, quan arriben fem una partida al domino i l'Eva es connecta a Internet, que es gratis i això és d’agrair.

A les 19:00, com cada dia, toca diana per sopar i avui tornem a repetir. El menú del dia és:  Fondue de formatge amb tomàquet i patates mini bullides esta força bo.

Desprès de sopar i fer una mica de sobretaula es fa tard i toca anar a dormir!

La Fenêtre d'Arpette

Glacier du Trient

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>

TMB #5 - Elena - Arpette

Dijous 9 de Setembre de 2010

Ja és de dia i toca llevar-se, a l'habitació hi hem dormit un centenar d'excursionistes, quina nit més tranquil·la! Un cop esmorzats i havent fet fotos a la preciosa albada d'avui amb el sol sortint sobre el Mont Dolent comencem a caminar.

Com cada dia som els primers en sortir, de bon matí hi ha boira i fa força fred, però nosaltres, valents, sortim amb pantalons curts! Al Col de la Forclaz el fred és més acusat i la boira que hi ha guanya en espessor. Al coll hi ha una taula d'orientació amb la distància marcada a diferents punts del món (Madrid, París, Bombay, etc) però no hi apareix el proper poble en el nostre camí! Iniciem el descens i el cel es va aclarint. El camí és ple de gent que va i ve i els prats i pastures son plens de vaques. El paisatge és meravellador.

En arribar al poble de Ferret anem caminant per la carretera asfaltada fins a la Fouly,  on comprem alguna cosa per menjar. Ens esperem fins les 12:00 i agafem un bus per anar  fins a Champex le Lac, no val la pena caminar unes dues hores per carretera asfaltada. En aquest poble hi ha un llac molt maco i fa bon temps, ens aturem una estona a la terrassa d'un bar a la vora del llac, prenem una cervesa i ens posem en marxa fins al refugi de l'Arpette.

Arribem al refugi de l'Arpette i ens tornem a trobar amb els navarresos i una parella de les Canàries. Ens instal·lem a la terrassa i ens prenem un té amb tarta de mirtilles excel·lent. 

Per sopar ens donen una fondue de formatge molt bona, regada amb vi. Fem una mica de sobretaula i cap a dormir!

Col de la Forclaz

Champex le Lac

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>

TMB #4 - Bertone - Elena

Dimecres  8 de Setembre de 2010

Avui és festa grossa, ens llevem a les 7:00h! És tot un luxe descansar una estona més! Comença l'activitat a tot el refugi amb un bon esmorzar.

Comencem a caminar amb la sort que avui ja no plou, cada vegada el temps es millor. El camí es força planer, però molt enfangat. Al cap d'una estona de marxar arribem al refugi Bonatti, sembla molt nou i elegant. No arribem a entrar però si que ens aturem a l'enorme terrassa que té, i aprofitem per fer un mos, un cafè i continuem la ruta fins el refugi Elena.

Tornem a arribar els primers cap a les 13:00h. Mengem una mica acompanyant amb una cervesa i cafè. Ens anem a dutxar i a fer la bugada. El refugi Elena és com un hotel però amb dormitori col·lectiu, situat al davant del glacial  d'Argentière i el podem gaudir amb una vista impressionant, ja que està a pocs metres. La tarda va passant i l'ambient es va animant a mida que s'omple el refugi.

Esglaonadament van arribant els altres excursionistes, francesos, navarresos, manyos, els alemanys, els israelites fets pols i més. No hem comentat que els manyos anaven acompanyant a uns nois amb Síndrome de Down, es fantàstic com els cuiden i els fan gaudir de la sortida, els alemanys, els israelites fets pols i més.

El sopar està format per:
    Spaguetti amb tomàquet
    Carn amb salsa, polenta
    Tarta
    Vi i aigua

A l'acabar fem la sessió de rigor de papiroflèxia amb el Candido de Candanchú i companyia. Els xarrups d'un Genepí genial, segons l'Eva fortíssim.
Aquesta nit ens acomiadem d'ells definitivament, ja que prenem rutes diferents, i ens intercanviem els mails. Ja només resta fer una cosa, a dormir!

Pujant al refugi Elena

Vista del glacier d'Argentière

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>

TMB #3 - Mottets - Bertone

Dimarts 6 de Setembre de 2010

06:45, hora de llevar-se! El dia sembla que està fosc, mirem per la finestra i plou a bots i barrals. Avui toca jornada passada per aigua.

Desprès d'esmorzar reprenem la ruta i comencem amb la pujada al Col de la Seigne. El camí es bo i llarg. La pluja s'ha suavitzat una mica però no ha parat. El paisatge és espectacular, amb bones vistes a l'Aiguille des Glaciers. Un cop arribem al Col de la Seigne està tot emboirat i no podem gaudir de les vistes. La baixada és plena de fang gràcies a les precipitacions que cauen. Durant la baixada ens trobem a un grup de ciclistes austríacs que fan la volta a l'inrevés de nosaltres.

Al cap de sis hores de caminar arribem al refugi Maison Vielle, situat a una hora i mitja de Courmayeur. Entrem cap a dins i tenen una estufa funcionant a tot drap, així que ho aprofitem per deixar eixugar la roba mullada i mentre s'eixuga fem un bon dinar italià.

En aquest refugi hem conegut una parella de joves que venen de Whistler, Canadà i són amics de la Dolors, una amiga nostra d'Andorra! Què petit que és el mon!

Al cap d'una estona entren els tres nois navarresos que vam conèixer al refugi de Mottets, dinen i mentrestant el propietari del refugi s'ofereix a baixar-nos a Courmayeur per un mòdic preu de 60 €. Som set i ens surt a compte estalviar-nos l'hora i mitja de camí ple de fang i aigua, així que baixem amb ell i ens deixa al principi del camí de pujada al refugi Bertone. Per avui ja només ens queda una horeta de caminada!

Un cop al refugi toca passar per les dutxes i posar la roba a eixugar. Per relaxar-se que millor que una bona i fresca cervesa!

Sopem amb els navarresos i quan arriba l'hora de dormir encara esta plovent.

Vista desde el Llac Combal

Refugi Maison Vieille

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>

TMB #2 - Nant Borrant - Mottets

Dilluns 6 de Setembre de 2010

05:45 i és l’hora de llevar-se. A les 6:30 tots els excursionistes del refugi esmorzem i emprenem la marxa cap al Col de Bonhomme.

Els altres excursionistes ens segueixen però poc a poc es van quedant darrere. El camí en el que ens trobem es fàcil i bonic, amb refugis als verds prats com si del paisatge en formessin part. Abans d'arribar al Col de Bonhomme ens trobem amb el Tumulus du Plan de Dames a una altitud de 2043 metres. Tothom que passa per aquest indret ha de posar una pedra damunt.

 

Tumulus du Plan de Dames

Desprès d'una llarga costa arribem a la Croix de Bonhomme i parem a esmorzar una mica. Mentre esmorzem passa pel nostre costat gent de tot el món, dels EUA (Alaska, California), d'Alemnaya, Austràlia, França i un llarg etcètera. Acabem d'esmorzar i continuem amb una pujada d'una mitja hora fins al Col de Fours. Des d'aquest punt fins a la Ville des Glaciers hi trobem una baixada llarga i suau.
Quan arribem al petit poble, i una mica deixat, la Paquita i l'Eva volen comprar formatge a una casa de pagès, però l'amo, una mica antipàtic i ronyós diu que se'n va a dinar i no els hi pot vendre res.

Sense el formatge continuem caminant i a mitja hora arribem al refugi des Mottets. Ràpidament fem via cap a les dutxes, abans que arribin els altres excursionistes i haver de fer cua. Rentem una mica la roba que ho necessita i van arribant més excursionistes.

Fem un dinar-berenar i ens demanem uns ous ferrats i truita a la francesa, una cervesa ben fresca i cafès i tès (servits en grans quantitats!). El refugi és molt acollidor i disposa d'una gran terrassa on podem esperar tranquil·lament fins les 19:00 per anar a sopar.

Arriba l'hora de sopar i el refugi és ple d'excursionistes. Sopar amb tanta gent sempre té caire festiu, sobretot quan a l'acabar el sopar la mestressa del refugi fa un petit recital d'acordió. Llàstima que la noia no era gaire simpàtica, sinó hagués estat una gran vetllada.

Altre cop al acabar de sopar ens prenem uns xarrups de Genepí amb els manyos, fent-ne d'aixó una tradició per cada nit, així com també de la papiroflèxia.

Al rellotge passa de les 22:00 i toca descansar per recuperar les energies.

Prenent café Refugi Mottets

Fotos del dia:

Fes click a la presentació per veure més gran

<< Jornada Anterior

Jornada Següent >>